Dades bàsiques
PIB per càpita inferior a la mitjana estatal:
El País Valencià té un PIB per càpita de 20.583€, mentre la mitjana estatal és de 23.271€. És a dir, no som un territori ric. Ben al contrari, el País Valencià és la vuitena comunitat autònoma més pobra de l'Estat espanyol. A més, aquesta desigualtat, lluny d'anar igualant-se respecte a la mitjana estatal, continua augmentant.
Tercera CA que més recursos ha rebut de la UE mitjançant el fons FEDER:
A ulls d'Europa som un territori pobre. Concretament, la tercera CA (deprés d'Andalusia i Galicia) que més recursos ha rebut per ajudar-nos a convergir amb a la mitjana europea. Un objectiu que, a dia d'avui, està lluny de ser assolit.
Taxa d'atur del 27,32% (primer trimestre del 2012):
Més d'una quarta part de les persones que volen treballar no poden fer-ho. Açò contribueix a empobrir-nos encara més i és resultat del model de "rajola, sol i platja" al què ens han abocat els diferents governs del PP. Si ens fixem en l'atur juvenil, la xifra augmenta fins el 57,1%.
Endeutament de la Generalitat Valenciana de 20.762 milions d'euros (2011):
L'endeutament ha anat augmentant en l'època de creixement per la mala gestió dels successius governs sumada al mal finançament estructural. Amb la crisi i la conseqüent baixada d'ingressos, sumada a l'augment de les despeses, aquest endeutament s'ha disparat encara més.
Un sistema de finançament insuficient per cobrir les despeses en sanitat, ensenyament i serveis socials:
Des de l'any 2002, el ingressos pel sistema de finançament són inferiors a la despesa de la Generalitat Valenciana. Als anys 2008 i 2009 arribem al punt què aquests ingressos ni tan sols permeten cobrir les despeses en sanitat, educació i serveis socials.
La mal anomenada solidaritat interterritorial
El Països Catalans aporten a l'Estat cada any 23.574 milions d'euros en imposts que no tornen en inversions al nostre territori. Concretament el País Valencià, un territori empobrit que hauria de ser receptor de solidaritat interterritorial, perd cada any 5.575 milions d'euros. Dit d'una altra manera, cada valencià paga amb els seus imposts 1.217€ a l'any (3.33€ al dia) que no repercutiran en inversions al nostre territori.
Els grans esdeveniments i el dèficit fiscal
La corrupció i el malbaratament de recursos en grans esdeveniments per part del Partit Popular és moralment reprobable i fin i tot en alguns casos constitutiu de delicte. Malgrat tot, el principal motiu de l'actual asfixia econòmica de la Generalitat Valenciana és, amb molta diferència, el dèficit fiscal. El total de la despesa en "grandes eventos" del PP (Terra Mítica, Ciudad de la Luz, Fórmula 1, aeroport de Castelló, etc) és de 2.306 milions d'euros. El dèficit fiscal de un sòl any, 5.575 milions d'euros.
Règim comú vs concert econòmic
El dèficit fiscal estimat al País Valencià entre els anys 2002 i 2009 és de 45.614 milions d'euros, mentre el deute de la Generalitat Valenciana a l'any 2011 és de 20.762 milions d'euros. Amb un règim de concert econòmic, és a dir sense dèficit fiscal, les finances de la Generalitat estarien sanejades i no hauriem de fer retallades tant greus com les que s'estan aplicant en els pilars del nostre benestar.
El País Valencià té un PIB per càpita de 20.583€, mentre la mitjana estatal és de 23.271€. És a dir, no som un territori ric. Ben al contrari, el País Valencià és la vuitena comunitat autònoma més pobra de l'Estat espanyol. A més, aquesta desigualtat, lluny d'anar igualant-se respecte a la mitjana estatal, continua augmentant.
Tercera CA que més recursos ha rebut de la UE mitjançant el fons FEDER:
A ulls d'Europa som un territori pobre. Concretament, la tercera CA (deprés d'Andalusia i Galicia) que més recursos ha rebut per ajudar-nos a convergir amb a la mitjana europea. Un objectiu que, a dia d'avui, està lluny de ser assolit.
Taxa d'atur del 27,32% (primer trimestre del 2012):
Més d'una quarta part de les persones que volen treballar no poden fer-ho. Açò contribueix a empobrir-nos encara més i és resultat del model de "rajola, sol i platja" al què ens han abocat els diferents governs del PP. Si ens fixem en l'atur juvenil, la xifra augmenta fins el 57,1%.
Endeutament de la Generalitat Valenciana de 20.762 milions d'euros (2011):
L'endeutament ha anat augmentant en l'època de creixement per la mala gestió dels successius governs sumada al mal finançament estructural. Amb la crisi i la conseqüent baixada d'ingressos, sumada a l'augment de les despeses, aquest endeutament s'ha disparat encara més.
Un sistema de finançament insuficient per cobrir les despeses en sanitat, ensenyament i serveis socials:
Des de l'any 2002, el ingressos pel sistema de finançament són inferiors a la despesa de la Generalitat Valenciana. Als anys 2008 i 2009 arribem al punt què aquests ingressos ni tan sols permeten cobrir les despeses en sanitat, educació i serveis socials.
La mal anomenada solidaritat interterritorial
El Països Catalans aporten a l'Estat cada any 23.574 milions d'euros en imposts que no tornen en inversions al nostre territori. Concretament el País Valencià, un territori empobrit que hauria de ser receptor de solidaritat interterritorial, perd cada any 5.575 milions d'euros. Dit d'una altra manera, cada valencià paga amb els seus imposts 1.217€ a l'any (3.33€ al dia) que no repercutiran en inversions al nostre territori.
Els grans esdeveniments i el dèficit fiscal
La corrupció i el malbaratament de recursos en grans esdeveniments per part del Partit Popular és moralment reprobable i fin i tot en alguns casos constitutiu de delicte. Malgrat tot, el principal motiu de l'actual asfixia econòmica de la Generalitat Valenciana és, amb molta diferència, el dèficit fiscal. El total de la despesa en "grandes eventos" del PP (Terra Mítica, Ciudad de la Luz, Fórmula 1, aeroport de Castelló, etc) és de 2.306 milions d'euros. El dèficit fiscal de un sòl any, 5.575 milions d'euros.
Règim comú vs concert econòmic
El dèficit fiscal estimat al País Valencià entre els anys 2002 i 2009 és de 45.614 milions d'euros, mentre el deute de la Generalitat Valenciana a l'any 2011 és de 20.762 milions d'euros. Amb un règim de concert econòmic, és a dir sense dèficit fiscal, les finances de la Generalitat estarien sanejades i no hauriem de fer retallades tant greus com les que s'estan aplicant en els pilars del nostre benestar.